En molts despatxos d’Administració de Finques es respira cansament. Alguns professionals han començat a dir “prou”. Però… què està passant realment?
Sovint sento queixes sobre la manca d’empatia del client cap a l’administrador i el seu equip, així com del desconeixement de la complexitat del servei que se’ls ofereix. Rere aquest sentiment, s’hi amaga una manca de respecte professional i de confiança mútua.
En el meu dia a dia amb AAFF, observo plantilles col·lapsades per la feina, estressades i, fins i tot, desmotivades, amb poca esperança de millora.
I sí, alguns administradors ja han començat a revisar preus, establir mínims i “depurar carteres”. Una decisió valenta i poc habitual fins ara.
És cert que cal millorar la comunicació amb el client, però potser això ja no és suficient. Potser cal fer una anàlisi estratègica de fons, i decidir com volem posicionar-nos davant d’un mercat de serveis immobiliaris cada cop més complex.
Aquests post és el primer d’una sèrie on compartiré la meva visió, amb una mirada crítica però constructiva, des de la doble vessant:
👉 Què necessita el client?
👉 Com hi pot donar resposta l’administrador?
Creus que el model actual d’administració de finques necessita un replantejament?
